No direm res nou si afirmem que el lied és un gènere profundament arrelat a la cultura germànica, amb epicentres històrics com Viena, Berlín o Salzburg. Però sí que cal remarcar el valor simbòlic i cultural que té el fet que Catalunya aculli un festival de referència com la Schubertíada a Vilabertran. Aquesta presència situa el nostre país en el cor dels grans itineraris europeus de la música clàssica i, alhora, ens convida a llegir el lied no com un fet aliè, sinó com una forma artística que també pot arrelar aquí, entre marges de pedra seca i celoberts d’estiu.
Que un festival com aquest neixi i creixi fora de Barcelona és una aposta pel territori com a escenari viu, per una cultura que no es concentra, sinó que es desplega, que vertebra el país des del paisatge i des del patrimoni, i que l’entén no com una exhibició, sinó com una forma d’habitar amb sentit.
El passat dilluns 26 de maig de 2025, a la Llibreria Finestres de Barcelona, va tenir lloc una nova edició de la conferència “La natura feta cançó”, un tast íntim i suggeridor del que serà la propera edició de la Schubertíada. Tot i l’absència de Sílvia Pujalte, que no va poder ser-hi, Víctor Medem —director del festival— va oferir una immersió fascinant en la relació entre el lied romàntic i la natura. A través dels versos i de les músiques, vam descobrir com muntanyes, rierols, boires o camps florits es transformen en cançó. I com, en aquesta metamorfosi, els compositors romàntics convertien el paisatge en una forma de dir l’ànima.
La conferència va permetre situar l’acte en la voluntat profunda del festival de no només oferir extraordinàries interpretacions musicals, sinó també generar espais de comprensió, d’escolta atenta, d’aprofundiment. El lied és més que una cançó: és paraula feta música.
“La natura feta cançó” s’emmarca en les activitats divulgatives que la Schubertíada impulsa any rere any, tant a Vilabertran com a altres espais del país, amb l’objectiu de fer créixer el coneixement i l’escolta d’aquest gènere que, amb la seva aparent delicadesa, ens obliga a aturar-nos i tornar-hi. L’acte a Finestres va ser una nova oportunitat per celebrar un diàleg pausat i poètic.