A Macbeth Song no és un Macbeth qualsevol. Oriol Broggi agafa la tragèdia escocesa i la reescriu com un cabaret gòtic, un espai on la foscor és espessa i opressiva, però on una acerada ironia sovint s’hi escola per fer-nos riure amb ganes. Música i teatre s’entrellacen en una atmosfera que atrapa i desconcerta.
La veu en falset de Martyn Jacques, el castrato criminal del trio The Tiger Lillies, no només talla l’aire, sinó que és la manifestació sonora i l’eco persistent del mal que recorre l’obra.
El to irònic i fosc, present des del primer moment, s’encapçala amb punyalades com la referència “Hell is empty… Trump”. Tot és ple de mirades filoses. La música, lluny de ser un simple complement, domina l’escena; una veu que s’enfila més enllà del registre natural i que evoca les bruixes manipuladores que corrompen Macbeth des de les ombres. Aquest falset és un crit de tensió i perversió; s’instal·la a la consciència del públic i no el deixa escapar.
Broggi construeix un stage concert que beu del cabaret més fosc i del teatre kantorià, creant un escenari on les ombres, el fum i la foscor en són protagonistes. Els actors, atrapats entre cançons i diàlegs, es mouen amb la precisió que subratlla el sarcasme en cada escena.
Aquest Macbeth Song és una experiència que no es limita a retornar a un clàssic, sinó que el reinterpreta amb una mirada contemporània, aguda i provocadora. La música, la veu de Martyn Jacques i la direcció de Broggi es combinen per oferir una experiència teatral completa, com sol ser habitual en tot el que fa La Perla 29.